Hola a totes,
Aquesta pintura, va ser un reflex de l'estat de la meua ànima al moment de pintar-ho. Era un moment d'espera i pau, per això la dona del centre del quadre està assentada a les escales. A les escales de la vida, del camí de cadascuna de nosaltres, de vegades es bo asentar-se i gaudir del paisatge (del pressent de la vida), reflexionar i respirar amb pau. De la dualitat del quadre, mar i muntanya, hi ha un detall, que deixa veure que no tot es blanc o negre. A totes dos bandes del cercle hi han caragols, petxines, però mireu, a la part de la muntanya hon els cargols estan fossilitzats, els que he posat son els de la mar, els d'aquesta era; i a la part de la mar, he posat els cargols fossilitzats. I perquè? Un altre dia ho conto. Hi ha per a reflexionar.
(---)
Hola a todas i todos,
Esta pintura, fue el reflejo de mi alma de un momento determinado, un momento de espera y paz, por eso la mujer del centro del cuadro está sentada en unas escaleras. Son las escaleras de la vida, el camino de cada una de nosotras. En este camino, a veces es bueno sentarse, y disfrutar del paisaje (del presente), reflexionar, respirar con paz. En la dualidad del cuadro, mar y montaña, hay un detalle, que deja ver que no todo es negro o blanco. En las dos partes del circulo hay caracolas, petxines, pero mirad, en la parte de la montaña puse las de mar, y en las de mar, puse las de montaña que ya están fosilizadas. Otro día os contaré la razón.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada